[Castelló] La Universitat Jaume I s’afegeix al conjunt d’universitats ocupades

Universitat Jaume I, 9-12-2008

Aquest matí, l'Assemblea Contra Bolonya (ACB) ha decidit passar a fer accions més reivindicatives. Prop de 30 estudiants han acampat al vestíbul de la Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat Jaume I de Castelló, després d'alguns moments de tensió amb el servei de seguretat de la Universitat i un cop llegit el manifest. Posteriorment, representants dels estudiants han exposat les reivindicacions estudiantils a la degana de la facultat i al rector.
El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans vol donar suport al tancament dels estudiants a la Facultat de Ciències Humanes i Socials (FCHS) de la universitat Jaume I. Aquest acte suposa l'aparició de l'Assemblea Contra Bolonya.

Des del dia 20 de novembre, coincidint amb la manifestació contra el procés de Bolonya, aquesta assemblea va iniciar una sèrie d'activitats que han conclòs amb aquest tancament. El tancament simbolitza tot el treball realitzat per l'assemblea fins ara, i que d'alguna manera pretén ser “el principi del final” del procés de Bolonya. L'assemblea espera que en els propers dies el nombre d'estudiants acampats augmente considerablement.

Els estudiants acampats a l'entrada de la FCHS han informat a primer hora d'avui sobre les pretensions de l'assemblea a la degana de la facultat i al rector de la universitat, i d'aquesta manera s'ha engegat un procés de debat que des del SEPC s'espera que concloga amb la paralització del procés, de manera que l'estudiantat tinga l'oportunitat de donar a conèixer la seua veu i de participar en el seu futur acadèmic i professional.

Imatges de la tancada dels estudiants de la Universitat Jaume I de Castelló

Manifest dels estudiants acampats a la Universitat Jaume I de Castelló:

Estudiants de diverses titulacions, coordinats mitjançant una Assemblea contra el Pla de Bolonya es constitueixen com a grup autònom i de lluita contra el projecte de convergència europea. Aquest projecte, el denominat EEES (Espai Europeu d'Educació Superior), des de la seua primera Declaració en la Universitat de la Sorbona a París el 1998, s'ha anat implantant a esquena dels principals afectats d’aquest projecte, els estudiants. Així, ens manifestem en contra d'una universitat que no reconeix als estudiants com a cim de la mateixa i els sotmet a un pla que, emparat en la desinformació, pretén obrir un ampli espai per a les empreses dins de la universitat i sotmet l'educació als interessos del mercat.
El nou sistema de crèdits europeus (European Credit Transfer System) suposarà un augment de càrrega lectiva a més d'un increment significatiu de les taxes i els preus.
Al greuge esmentat que hauríem de patir s'afegeix el fet que les beques-préstec substituiran, en gran part, a les actuals beques a fons perdut. Això comportarà l'endeutament de l'estudiant que es veurà obligat a hipotecar-se per a rebre un ensenyament precari; ja que haurà de retornar la quantitat “prestada” amb un 6% 'interessos.
Amb el nou sistema d'ensenyament superior es reduiran les actuals diplomatures i llicenciatures a graus que tindran un ensenyament molt precari i de pitjor qualitat. Amb la condició de poder compensar aquesta pèrdua qualitativa, serà necessari fer un postgrau, que tindran un cost molt elevat.
Un altre inconvenient del procés d'harmonització europea és el fet que impossibilitarà la compatibilitat de treball i estudis. Açò es deu a la instauració de jornades de 40h setmanals, assistència obligatòria, treballs constants, avaluació continua, etc. Açò unit a la pujada dels preus crearà un ensenyament d’elit només accessible per a uns pocs.
Demandem, conseqüentment, la celebració d'un debat assembleari, obert a tota la comunitat universitària i vinculant que interpel·le a posicionar-se respecte al Pla de Bolonya i instem al rector de la UJI, Francisco Toledo a posicionar-se en contra d'aquest procés.
Per tant, exigim la paralització del procés de Bolonya, i reclamem una reforma ecessària de l'àmbit acadèmic, però mai des de criteris mercantilistes que devaluen el nostre treball, hipotequen i precaritzen encara més la nostra vida i, en definitiva, empobrisquen a la societat per a enriquir a grans empreses privades.